“Menjar sempre m’ha agradat molt. De petita, era la típica nena gormanda amb uns quilets de més i que mai deia no a res. I així, com és de suposar, a mesura que vaig anar creixent vaig començar a tenir problemes de pes.

 

Em definia com una “col·leccionista de dietes”. Totes les que trobava en llibres o revistes les començava, però a la més mínima... atacava la nevera de manera compulsiva! I no em menjava una magdalena, no: me’n menjava tot el paquet!

 

Amb aquest panorama, enlloc de perdre pes, no parava de guanyar-ne. A més, estava sempre pendent de la bàscula i això m’afectava al caràcter, a la salut i, sobretot, a la relació amb el menjar. Em sentia atrapada en un cercle viciós.

 

I la solució va arribar un matí de diumenge llegint el diari. Un article explicava que havia arribat a l’Estat espanyol un programa d’aprimament que als Estats Units feia molts d’anys que tenia èxit. La notícia destacava que a Anglaterra el programa estava cobert per la seguretat social i que gran part dels metges el recomanaven. Parlava de motivació, canvi d’hàbits, reforç i pèrdua de pes definitiva. Vaig veure molt clar que era el que necessitava i m’hi vaig unir.

 

Des de llavors, no he parat d’aprendre i formar-me per ajudar els altres a aprimar-se d’una manera saludable, igual que em van ajudar a mi. Perquè ara, després de molts anys, cap tipus de menjar pot amb mi, per molt bo que sigui: soc jo la que mano i la que pot amb ell!

 

Així va començar el meu camí per arribar a ser la persona que volia, i que vull, ser. I si d’alguna cosa em sento orgullosa és de portar més d’una dècada ajudant a d’altres persones a aconseguir el que jo vaig aconseguir: una relació sana i saludable amb el menjar.”